El projecte Arvardan's Trip to Earth (El viatge d'Arvardan a la Terra) sorgeix d'un concepte de Stéfano Pérez Tonella. És important destacar que l'autor s'implica de manera poc freqüent en la pràctica de la Fotografia, una "latència" que, dins del context actual, es manifesta com una implicació que es produeix una vegada cada cinc anys.
En canvi, dedica tant el seu temps professional com el seu temps lliure a una àmplia varietat d'altres activitats: impartir classes sobre Literatura, Narrativa Visual, juntament amb una pletòra d'emprenediments personals i professionals, inclou la codirecció artística d'una petita editorial, l'escriptura d'articles, la traducció i creació literària, així com la gestió d'una llibreria independent.
Algunes d'aquestes imatges han estat concebudes entre València i Barcelona. Per això, crec que és apropiat que una part d'aquest projecte es descriu en un català que, encara que no sigui perfecte, reflecteix l'essència i l'esperit del viatge creatiu.
El nom del projecte, "El viatge d'Arvardan a la Terra", d'alguna manera suposa un repte per a la pronunciació i s'inspira en el personatge d'Isaac Asimov, Bel Arvardan, presentat a "Una pedreta al cel" (Pebble in the Sky).
És pertinent assenyalar que el rol d'Arvardan és menor, no del tot necessari per al desenvolupament de la trama i no particularment memorable. Reflectint el personatge que serveix d'inspiració, l'autor es concep a si mateix embarcant-se en un viatge exploratori a la Terra, un planeta desconegut, els habitants peculiars del qual accepten a contracor sotmetre's a l'observació a través d'una lente molt especial (capaç de detenir el temps).
La lente en si és un privilegi concedit als Filòsofs, Fotògrafs i Arqueòlegs.
Aquest esforç es conceptualitza com un mosaic de projectes fragmentats i desestructurats (alguns dels quals mostren un grau de cohesió interna), observacions i curiositats. Aquests elements són principalment dignificats per la curiositat que va esculpir les visions.
És rellevant assenyalar com les imatges i les normes del món terrestre continuen essent esquives per a l'autor, que es troba en no millor posició que la d'un observador extraterrestre.
És plausible que entre les visuals compartides, algunes puguin ressonar com a alienígenes; altres podrien ser percebudes com a llocs comuns. I encara, podria haver-hi algunes imatges que desafien totalment la categorització. Desitjant-vos una experiència enlluernadora.
Arvardan